03/02/23 A FONS/ El Ple municipal aprova un acord que ha de desencallar la situació urbanística anòmala que pateix El Castellet
El Ple Municipal es va reunir ahir a la tarda extraordinàriament per aprovar l’acord de la Junta de Compensació del Castellet, pel qual es podria desencallar un problema que ve de lluny. Si aquest acord tira endavant, es publica, es fan els avals corresponents i es fan les obres correctament, El Castellet podria passar a ser una urbanització 100% recepcionada (acabada) i per tant els seus veïns passarien a ser veïns de ple dret de Sant Quirze (ara els serveis no hi arriben per ser una urbanització privada i no acabada) i es podria construir habitatge (cosa que ara no passa, perquè no hi ha permís municipal fins que la urbanització es finalitzi).
D’on ve aquesta situació?
La situació ve de lluny. L’any 1978 una sèrie de propietaris promotors privats van arribar a un acord amb l’ajuntament per urbanitzar una zona de Sant Quirze. Aquest acord, retocat el 1982, estipulava quins eren els mínims que havia de tenir la urbanització per ser habitable i poder-hi construir. Per fer possible la construcció de la urbanització es va constituir la Junta de Compensació de El Castellet, un organisme, format pels propietaris, que és qui havia de fer front a les despeses de la urbanització, que havia de complir amb els paràmetres que havia fixat l’Ajuntament. Després de diferents malentesos i desacords entre els propietaris i l’Ajuntament, que van arribar fins i tot als tribunals, l’any 1998, sense haver començat les obres d’urbanització, es va tornar a aprovar un acord.Segons l’Ajuntament, un cop fetes les obres, aquest acord es va cumplir parcialment: l’any 2004 -2005 el consistori va fer la inspecció tècnica corresponent i es va fer un acte de recepció parcial (on es deia que s’havia complert només un 85% del que s’havia estipulat) i on faltaven vuit punts per complir, entre els quals hi havia la construcció d’una rotonda, l’adequació de la riera, alguns espais verds, etc. Avui dia l’import d’aquestes obres faltants pujaria uns 4,4 MEUR. A la pràctica, cada veï del Castellet hauria de pagar uns sis mil euros, el 15% restant del que ja havia pagat per urbanitzar la zona. En tot cas, no hi va haver acord amb l’Ajuntament per acabar les obres, i de fet, aquella Junta de Compensació va fer fallida econòmica.A la situació, s’hi va sumar que durant la crisi de 2006-2008 es van embargar la majoria dels terrenys, i en els últims anys ja ni tant sols s’han pogut fer obres a la zona, perquè l’Ajuntament no ho permet. I així ha estat com una urbanització acabada al 85% és de fet una urbanització on ni es pot construir, ni hi arriben els serveis…
Com s’ha solucionat (aparentment)
Quan s’arriba a una situació d’ineficàcia total, hi ha algunes maneres de poder recepcionar al 100%. Pot, per exemple, passar de ser una Junta de Compensació a ser una de Cooperació. En aquest cas, l’operació passaria a tutela de l’Ajuntament. Aquesta opció no l’ha pres cap ajuntament. Hi ha també possibilitat de la recepció tàcita, que, per ordre judicial, després d’una denúncia, allò passa a estar recepcionat 100%. Les denúncies no han donat mai la raó als propietaris.El 2017, la Junta de Compensació i l’alcaldessa van estudiar com recepcionar al 100%, i l’Ajuntament va proposar que tècnicament passessin a ser una junta de cooperació (a la pràctica, l’Ajuntament els hi aniria passant rebuts d’una obra que portaria a terme el consistori), però els veïns es van oposar. A canvi, van crear una associació de veïns i van fer una campanya en contra de la figura de Junta de Cooperació, amb uns flyers on es deia que haurien de pagar 14.000 euros per veï, uns 2.800.000 euros. Van reunir-se amb els grans tenidors: amb el BBVA (que després ha passat a ser Cerberus, i després Inmoglaciar) per arribar a acords. Cada 15 dies es veien amb l’Ajuntament i un dia, el 2019, es van reunir tots els antics membres de la junta (entre els quals s’hi troba José Luis Sánchez, que impugnava tots els acords perquè sostenia que la urbanització ja estava recepcionada) i els nous. Cada junta s’impugnava i no s’avançava. No hi havia prou quòrum.Però finalment s’ha buscat un acord que ho ha desatascat: tots els veïns particulars (unes 120 cases, que representen el 15% de la Junta però que no hi solien assistir) han delegat el vot (i amb el vot les obligacions econòmiques) en Inmoglaciar, que ha passat de representar un 26% a representar un 41%. Juntament amb altres grans tenedors han arribat al 75% d’aprovació del projecte. Després de 40 anys sembla que el problema arriba al final.
Què passarà ara
Un cop aprovat l’acord, Inmoglaciar es fa càrrec d’avalar 5MEUR que suposen (segons l’ajuntament) les obres i juntament amb els altres membres de la Junta ha de portar a terme les obres (segons preveuen per un valor de 3,8MEUR), entre les quals s’hi troba una rotonda gran que ha de desatascar gran part del trànsit de El Castellet, Sant Quirze Parc, Vallsuau, etc. També hi haurà un 10% del sól urbanitzable a disposició de l’Ajuntament i que es farà servir per equipaments, habitatges de protecció oficial, etc.A part, en aquests 5 MEUR hi ha una partida de 620.000 euros que la Junta pagarà en 4 anys en concepte de transport públic, d’autobús. Val a dir que a El Castellet hi ha previst fer unes dues-centes cases, que se sumen a les 120 actuals, per la qual cosa suposarà una població d’unes 600 persones.
I la variant?
Aquesta rotonda (marcada en vermell al plànol inferior) que es construirà seguint l’acord que s’ha establert amb la Junta de Compensació descarregarà una mica l’entrada a les urbanitzacions de Sant Quirze, però queda lluny de descarregar el trànsit que passa per Sant Quirze per anar a buscar la C-58. Aquest trànsit s’ha alleugar mitjançant la construcció del què es coneix com la “variant de la C-1413”, i que com es veu al plànol incial d’urbanització de 2018 marcada en blau, ha de passar per la via del tren, per Can Canals, etc.
Sens dubte, aquest és un gran instrument pel poble, i, de ben segur, ha d’omplir bona part dels discursos electorals pels propers comicis.
Font:
